diumenge, 26 de juny de 2016

PODRÀ L'ARGENTINA FER UN PAS ENDAVANT?

En una final decisiva, l'Argentina de Messi intentarà conquerir un gran títol després de dos fracassos consecutius.

Etiquetes: Futbol

diumenge, 12 de juny de 2016

QUIN ESTIU ENS ESPERA?

Ha arribat un altre estiu d'intensa activitat futbolística a escala mundial i de la consegüent diàspora a can Barça. Tornen uns mesos sense aturador pels jugadors, que del descans ja se'n poden oblidar. Entre Eurocopes, Copes Amèriques i Jocs Olímpics, un cop més, les seves vacances es reduiran a la mínima expressió. Així, la majoria dels jugadors del Barça estan concentrats amb les seves seleccions disputant tornejos d'alt nivell i segueixen competint a la màxima exigència malgrat l'arribada de les vacances.
Ja hi ha cinc futbolistes que han creuat l'Atlàntic per instal·lar-se, per unes setmanes, als Estats Units i disputar la Copa Amèrica del Centenari. I de moment, les seves sensacions són antagòniques. Mentre Messi, al costat de Mascherano, despunta i exhibeix llum i il·lusió amb l'Argentina, l'Uruguai d'un Suárez deprimit i indignat --tot fruit de la seva sana competitivitat-- cau eliminat a les primeres de canvis. També competeixen Bravo, amb Xile, i Rafinha, amb el Brasil. A ells, caldrà sumar, a l'agost, a Neymar, que participarà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro amb la selecció brasilera.
Més a prop, a França, altres representants culers competeixen a l'Eurocopa. Més enllà dels futbolistes espanyols, Ter Stegen és amb Alemanya, Vermaelen amb Bèlgica, Arda Turan amb Turquia i Rakitic amb Croàcia.
Amb aquest escenari, durant poques setmanes, els seguidors culers deixem la bufanda blaugrana i mutem els nostres colors --alguns més que altres--. Ara, la nostra mirada està en el bon paper que poden fer els nostres jugadors i un èxit que poden aconseguir que realci la seva moral i la seva motivació de cara al curs vinent. També, de rerefons, el temor que no es lesionin i que es cuidin per arribar al màxim a l'agost. Els partits de seleccions han de ser un plus de motivació i de posada a punt, però no haurien de ser una destrossa afegida...
I, perquè no dir-ho, els culers també esperem, amb una mica de punyeteria, el fracàs del Portugal de Cristiano Ronaldo --i el de la resta de jugadors madridistes--, que la frustració dels jugadors blancs --encara que no sigui amb la samarreta merengue-- sempre és de bon veure.
I així passarem l'estiu, entretingut amb la pilota i seguint de lluny i amb un interès relatiu quines es gasten els nostres futbolistes amb les seves seleccions. Així ens entretindrem, esperant que la seva estada a l'estranger els recarregui les piles i tornin preparats per seguir guanyant al Camp Nou. Que això del futbol, ja se sap, és un no parar.
PD: Estic cada cop més convençut que aquesta vegada, per fi, Messi es traurà l'espina argentina que té clavada des del 2010. Tinc el pressentiment que, discretament i de manera sigil·losa, aquesta serà la seva Copa Amèrica.

Etiquetes: Barça - Futbol

diumenge, 29 de maig de 2016

COM HEM DE VALORAR LA TEMPORADA DEL BARÇA?

S’ha acabat la temporada… i ho podria haver fet d’una altra manera, la veritat… Perquè un Madrid coronant-se a Milà no és la millor estampa per acomiadar un any com aquest. Però... no emboirem la visió panoràmica d’aquesta campanya! El Barça ha conquerit la Lliga i la Copa i es va convertir en el millor equip del món a Yokohama; als de Lucho els avalen 39 partits consecutius sense perdre, un 0 a 4 al Bernabéu, un estil de joc recognoscible i atraient i la figura individual d’un Suárez com a Pichichi fulminant. Ho ha tingut tot. I només dues setmanes de distracció el van desconnectar de la lluita pel Triplet. Poc més podíem demanar...
Veient això, és cert que, possiblement, el Doblet del Barça pot quedar lleugerament deslluit per la Undécima blanca --de la mateixa manera que un fracàs merengue hauria multiplicat el valor de l’èxit blaugrana--. Potser és veritat. Però això és inevitable en una rivalitat acèrrima en la qual uns sempre van en contra dels altres.
I sí, el Madrid ha guanyat la Champions, ja ho sé i a la capital no es cansaran de repetir-ho. Però el Barça ha guanyat la Lliga davant els considerats els millors equips del continent i la Copa superant el campió de la Lliga Europa. I a més, va conquerir la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs. Aquests són els mateixos registres que Guardiola en els seus dos primers anys, només canviant una Supercopa d’Espanya per una Copa del Rei. I en aquell moment, ningú va dir ni piu.
I és que no podem rebaixar la valoració de la nostra temporada per un èxit extern que no podem controlar. I que, a més, és inferior al que hem aconseguit nosaltres: una Champions contra el tercer d’Itàlia (la Roma), el vuitè d’Alemanya (el Wolsfburg), el quart del Regne Unit (el Manchester City) i el tercer d’Espanya (l’Atlètic de Madrid). I sí, davant d’aquests rivals el Madrid no ha fallat i potser fins i tot s’ha merescut aixecar l’orelluda --considerant el camí de roses que s’ha trobat--. Però quatre victòries contra quatre equips que no són, ni de bon tros, els millors d’Europa --de fet, no són ni els millors de les seves lligues respectives-- no poden ocultar un Doblet meritori. I no vull que això soni a excusa, però hem de ser rigorosos.
Les cinc Champions que ha aixecat el Barça han anat sempre acompanyades de cinc lligues --i en dues ocasions de la Copa del Rei-- i han postulat els blaugranes com a dominadors del continent. Una Champions aïllada, en canvi, com a bolet gloriós en una temporada buida no sol ser determinant; qui recorda equips que només guanyen la Champions? Aquests no passen a la història --vide el títol del Chelsea amb Di Mateo el 2012--. En canvi, el que marca llegenda és la Lliga, el campionat de la regularitat; qui oblidarà la campanya del Leicester?
En fi, que el Madrid té el seu mèrit d’haver guanyat la Champions… però no ens passem. El Barça ha hagut de suar més i durant més temps i al final ha obtingut una millor recompensa. No ho oblidem i comencem a preparar una temporada que ens torni a conduir a la glòria europea. Amb la Champions, sí, però sempre acompanyada de la Lliga i la Copa com a aperitiu. Així és com ens agrada als culers...

Etiquetes: Barça - Futbol

diumenge, 15 de maig de 2016

COM HA ACABAT LA LLIGA?

Després de tota una temporada, la lliga espanyola ha arribat al seu punt final i toca fer balanç de la temporada.

Etiquetes: Barça - Futbol

diumenge, 1 de maig de 2016

QUÈ ÉS EL BARÇA?

En un club mundialment conegut i àmpliament reconegut, com podem trobar la seva essència? Això es preguntava en Joaquim Maria Puyal a LaTdP i m'agradaria reflexionar-hi.

Etiquetes: Barça - Futbol